dijous, 2 d’octubre del 2014

EDIN - BCN - SDC

Nou grup de whatsapp familiar... Edinburgh - Barcelona - Santiago de Chile

David, cuidamela... :)

dimarts, 30 de setembre del 2014

estimada Georgina...

Diumenge vaig fer "facetime" amb la família, iaies, papes i Georgina plantats al davant la tablet del papa i jo, que m'acabava de llevar estirada al sofà badallant... quan portes 2 anys i mig fora de casa els "skypes/facetimes" perden freqüència, en aquests temps peró, gracies al whatsapp els bons dies i bona nits, tot i la diferencia horària, escurcen distancies i donen una quotidianitat que sembla impossible a 12.000 km de distància... Tot i així cada dues setmanes aprox. i encara que sigui uns en pijama i altres acabats de dinar toca el corresponent facetime/skype per veure'ns les cares i explicar totes aquelles coses que el whatsapp no deixa fer amb detall...

I la sister que marxa amb els escocesos... la Júlia que està fent les amériques al Estats Units i el cul inquiet de la Maria passant fred al nord d'Espanya... les nenes Moreno Cereijo, Saez Cereijo repartides pel món... pobres mames i iaies el fart de patir i plorar que es fan aquests dies... 


La Georgina es queixava que la mama no li havia fet un àlbum de fotos ara que marxava ella, així que aquí va aquest post/àlbum de fotos dedicat per tu (amb el material que tinc disponible ara mateix, que és poc, ho sento iaia no en tinc més!), que amb els temps que corren sembla més Logic que sigui digital que imprès en paper ;) !!

















Passa-ho súper bé, aprèn molt anglès, open your mind, tingues paciència que es la mare de la ciència, truca als papes, abrigat, fes amics, fes skypes, posa't en modo making friends i sigues tu mateixa... que amb això en tens més que suficient i quan et trobis una mica enyorada... obre l'spotify o el youtube i posa una cançó dels Manel o els Amicsde les Arts, jo he descobert que es el millor remei davant d'aquestes situacions! 



Bon viatge i ens veiem per Nadal! :)

dimarts, 23 de setembre del 2014

síndrome post-festes patries pre-escapadafugazaBarcelona

Costa (i molt) arrencarà després de 4 dies de festa... a Xile eren "festes pàtries" (celebren que fa X anys es van desfer dels espanyols (mmmmmm.....) i es celebra por todo lo alto! Amb la Laura, el Jorge, la Pruna  i l'Antonio ens hem escapat a la boca de Navidad, lloc del que he tornat enamorada! No sé si va ser la tranquilitat, la platja, la companyia, el poder descansar... Ja tinc ganes d'anar cap allà amb l'Antonio un cap de setmana de primavera!



Mentrestant a Barcelona... festes de la Mercè, la sister preparant les coses per marxar a Escòcia (on han pogut decidir, que no volen ser independents), i els papes que es quedaran solets a casa!

No sé, pq aquest "arrebato" d'escriure avui al blog, serà que el blog em recorda a casa, serà que tinc ganes ni de passar un cap de setmana allà... no sé, no prometo periodicitat iaia, preó més val aixó que res, no??


"Actualitzo el post, com que les iaies no sabien que anava a Barcelona vaig haver de suprimir aquesta part... jeje"

I jo que en 10 dies agafo un avió per passar un cap de setmana a Barcelona (la meva excompanya de pis em va demostrar en dues ocasions que #sisi es podia!!) al casament de l'Anh-Van i el Carles... i no sabeu prou les ganes que tinc! Em sento com la Pipper de "Orange is the New Black" quan la deixen sortir un cap de setmana de la presó... Llàstima que no vingui l'Antonio :( però ja tindrem temps per Nadal! :)



Petons i abraçades :)

dijous, 14 de març del 2013

#Casiunany

Ja fa casi un any que vaig arribar... què fort!!
En el últim any...

- he fet 3 vegades un viatge de 14h creuant 3 cops mig món
- m'he desesperat per buscar feina
- he refusat alguna oferta de feina
- he trobat feina
- he conegut gent nova
- he conegut millor gent ja coneguda
- he conegut millor Xile i la seva gent
- he fet molts bons amics
- m'he independitzat
- he passat de tenir un iphone, a un mbl trencat a un tronco-mobil sense whatsapp fins a nou avís
- he trobat a faltar la familia
- he passat el Nadal en familia
- he tinguts visites del més curioses a Xile
- m'he sentit sola
- m'he sentit molt acompanyada
- he après (i segueixo aprenent) com funciona una obra

- he plorat
- he rigut
- he viatjat a l'Argentina
- he parlat com a Xilena (o ho he intentat) cachai?



en definitiva... he viscut! A les portes de fer un any a Xile, em poso a fer balanç, i sense entrar gaire al detall... aquest any ha estat positiu! :)

dimecres, 27 de febrer del 2013

Escriure o no escriure

Ja fa dies que vaig tornar de BCN i una dels principals reclams de la família era que tornés a escriure el bloc... de debó que ho he intentat, però m'he trobat amb inconvenients:

- l'internet de casa va MOLT i MOLT malament, cosa que fa que quan em disposo a escriure m'he d'esperar (si no és que desisteixo abans) moltíssim i perdo la paciència
- des de que he tornat de "vacances" el nivell de feina jo crec que ha crescut, també s'ha de dir que hi ha molta gent de vacances de l'obra i de fora l'obra, i això fa que treballar costi amb externs i a nivell intern tens feina acumulada d'altres persones. Amb això em justifico que torno força tard a casa, i aprofitant que és estiu sempre intento fer alguna cosa  per petita que sigui abans de tornar a casa de la feina...

Però no us penseu que us tinc abandonats!!

Viure l'estiu els mesos de gener, febrer i març és força curiós, mentres a BCN us afarteu de calçots i aneu abrigats amb bufandes i abrics aquí ens morim de calor, sobretot als migdies, i sobretot a l'obra, que sortir al migdia a fer un vol per l'obra significa com a mínim tornar a l'oficina rojo "jaiba" que diuen aquí... per sort per les nits, mai falta la jaqueteta i pots dormir sense correr perill de morir ofegat per la teva propia suor (com passaria a Barcelona).

A part de treballar des de que he tornat m'he escapat un parell de caps de setmana, un a Rapel (un llac artificial direcció sud est) i a Viña del mar amb unes companyes de la feina, sol, platja, llac, relax... els caps de setmana es fan curts, molt curts, massa curts i més quan els dies entre setmana son taaaaan llargs... però bueno, entre escapades, visites a les piscines dels veïns i escapades nocturnes a SAntiago va passant l'estiu!

Una de les coses típiques de l'estiu de Chile és el festival de Viña del Mar que va començar el cap de setmana passat. No típiques, no, SÚPER típiques en serio que és motiu de conversa a l'ascensor i tot! Ara mateix està cantant Miguel Bosé, que sembla que vagi vestit amb un pijama... enfí, curiós tot plegat!

I marxo a dormir, que en 6h sona el despertador!

Petons i abraçades!